Amb el cos a terra,
no n'hi ha espai
per omplir-me els pulmons.
Haurien de ser més grans,
vull que siguin como aquesta
verda Terra,
fusionar-me amb l'herba,
ser un ocell que canta
dalt de la branca.
Sol entre nuvols
i els seus raigs com barres
m'escalfen la sang.
Sento l'esperit de llibertat
Llegaste tú , después de tantos años, y desde entonces vivo pensando en ti
ResponderEliminarSoy alguien que te adora, a pesar de la distancia y del tiempo, muchos años que nos conocemos, ahí lo dejo