I si et dic que et vull veure
tremolar com les parets.
Com quan les colpejan els xiquets
amb la pilota.
Puc sentir endins la força
que em provoques
si penso en la teva boca.
Que no em preguntin perquè
ni què tens, no ho sé.
Pot ser que la única raó sigui
que la hagi perdut.
Perdut en aquell somni.
Somni boig, somniatruites jo
i aquesta cançó.
Com ho veus?, tu que creus?
no vull anar darrer dels teus peus
només vull el camí als teus pits
i escoltar el meu nom en un crit
sortint des de tu dins l'infinit.
L'infinit del plaer, que jo no crec
ni parlo de mons, l'unic mon
es aquest que et vaig a ensenyar
naixent de l'esquena al teu racó més fosc.